Pals i fang

Més de cent anys després de la novel·la Cañas y barro (Blasco Ibáñez), Stavros Milos presenta Pals i fang. Però esta no és una revisió de l’antiga novel·la, sinó més prompte una actualització apocalíptica on el costumisme es transforma en distopia. L’escenari és el mateix: una real i misteriosa illa habitada en la llacuna de L’Albufera. El context, no obstant això, és radicalment distint: el planeta ha col·lapsat, regint-se per lleis d’aparent aleatorietat. Milions de persones moren diàriament de manera inexplicable. Des d’Alaska fins a Austràlia no queda ni un racó del planeta que es lliure de la infinitat de guerres, epidèmies i desastres naturals que assoten a la humanitat. L’únic lloc que ha aconseguit sortejar la desraó que impera al món és eixa xicoteta illa, que ja no és tan illa, anomenada El Palmar. La qüestió és, i eixe és l’interrogant que vertebra la trama, saber per quant temps aconseguiran mantindre’s fora de perill els seus pobladors i descobrir el secret d’esta fascinant anomalia… Potser és per les ànimes protectores que habiten sota el fang de l’aiguamoll. O tal vegada la seua sort es deu simplement a l’amor.